CONTES PER A LES NITS DE LLUNA PLENA

«Els contes que llegireu són bàsicament un exercici d’amor(als gèneres, als llocs comuns, al catàleg de monstres, a nosaltres mateixos) i sobre tot un divertiment.»

Tenim entre mans un llibre que és una petita delícia. Un cuqui llibre, tal com el va definir l'autora durant la seva presentació. I és ben cert. Apostroph edicions i propostes culturals, ha creat una petita (per extensió) joia; una edició acurada, treballada i cuidada fins a l'últim detall: de tacte suau, amb una combinació de vermell, blanc i negre; amb un interior esquitxat de petites il·lustracions força representatives i amb l'afegit de ser també un audiollibre —podem accedir a la web o mitjançant el codi QR que hi ha al seu interior — que només fa que rematar un treball excel·lent.

La teatralització dels textos, gràcies a la gent d’En Veu Alta, dóna la profunditat i la dimensió d’aquells serials radiofònics que enganxaven a les generacions anteriors —ara entenc per què! És brutal poder sentir tots els efectes i no només imaginar-los: el llamp, el tro, el vent, la pluja, el miol d’una gata...— i et fa sentir al mil per mil cada paraula, cada sensació... posant-te la pell de gallina. Poder escoltar-los al mateix temps que els llegeixes és un plaer.

EL DESTI IL·LUMINAT

«El meu cos era allà, però la meva ment era a un altre lloc, a un lloc on em Sergi encara era viu[..]Si fugia d’aquells pensaments, la meva ment automàticament m’enviava la imatge d’en Sergi destrossat al seient de darrere.»

Hi ha llibres que arriben quan han d'arribar. En el moment que estàs preparat per llegir-los i gaudir-los, i això és el que a mi m'ha passat amb «El destí il·luminat». Vaig arribar al llibre i a l'autor, a qui encara no tenia el gust de conèixer, a través d'una bona amiga; les seves paraules sobre la novel·la de Toni Pep Bauçà van despertar la meva curiositat i al cap de pocs dies ja la tenia a casa.

«El destí il·luminat» arranca amb un començament impactant on ens explica —no desvelo res que no posi la contraportada del llibre —l'accident de cotxe on perd la vida en Sergi, el fill d'en Martí i na Marta. Són només cinc pàgines, però en elles l'autor aconsegueix encongir el cor del lector, que noti com se li recargola l'estómac i se li talla la respiració, sensacions tan brutals que hom pot pensar que conviden abandonar la lectura, ans al contrari, desperten la curiositat i empenyen a seguir endavant fins al final.

DEUDAS DEL FRÍO

«Podemos escribir un nuevo libro juntos, uno de los dos, sin nada previamente escrito, sin borrones.»

«Deudas del frío» és la segona entrega de la trilogia protagonitzada per l’Inspector David Vázquez i la seva parella, Irene Ochoa,  pensada i escrita per la Susana Rodríguez.

Els que em llegui habitualment ja sabeu del meu mal vici de començar les sagues literàries per qualsevol llibre menys el primer; en aquest cas no anava pas a fer l’excepció. No he llegit el primer volum, encara que he de confessar que ja és a casa. Tot i la continuïtat dels personatges i les constants referències als fets ocorreguts a la novel·la que la precedeix,  «Sin retorno», he pogut endinsar-me en la trama i seguir el fil argumental sense cap problema.

LA CARA B

«En què la cara A de la seua activitat era molt amable i que la cara B era molt lucrativa. Per això té el que té. Per això la seva dona viu com viu. I per això, l’animeta freda del seu fill pot jugar als escriptor.»

Ja fa temps que l’Esperança Camps ha passat a ser una de les meves autores de capçalera. Llibre a llibre —«L’illasense temps», «La Draga» — i relat a relat — “Ulleres de (pasta negra)” a  «Elles també maten» i “Helena 2016” a«Barcelona, viatge a la perifèria criminal» — la seva prosa m’ha anat guanyant paraula a paraula.

Ja veieu que «La Cara B» és la tercera novel·la que llegeixo de l’autora, i ja podeu imaginar que no serà l’última.

HNEGRA

«No hay en nuestro idioma una palabra para ti, mujer sin nombre. Tu hijo a muerto y ha desaparecido tu condición de madre.»(Hore  Shakul de Paula Iwasaki)

Des de fa un parell d'anys m'he anat aficiona'm als llibres de relats, un tipus de lectura a la qual abans poc cas, per no dir gens, havia fet i que a poc a poc s'ha anat fent un lloc entre les meves lectures. Una de les coses que més m'agrada d'aquests tipus de llibres és que em dóna l'oportunitat d'apropar-me a veus narratives que fins al moment m'eren desconegudes, fent-me descobrir escriptors i escriptores que acaben per fer-se un lloc a les meves lleixes.

19 CÁMARAS

«Sin papeles no hay ayudas, no hay paz, no hay más que miedo..., miedo a ser detenido y expulsado.»

Anar a festivals literaris m'ha permès conèixer a nous autors. Un d'aquests autors, que desconeixia dins arribar a Cubelles Noir, és Jon Arretxe, de qui aquests Nadal em varen regalar tota la saga protagonitzada pel seu peculiar detectiu, Touré.

Touré trenca tots els estereotips dels detectius als qui les novel·les del gènere ens tenen acostumats. Touré és de Gorom Gorom una població de Burkina Faso, és un sense papers, llest, intel·ligent i bona persona que viu a Bilbao. Va treballar en el món de la construcció, com la majoria dels seus amics i coneguts, fins a l'arribada de la crisi, moment en què es comença a buscar la vida com i amb el que pot, com tots. Això el porta a oferir-se com a vident, que no és, com a tirador de cauries, activitat que el durà a conèixer a gent molt diversa i acabar treballant de detectiu, al mateix temps que intenta ser cantant d'òpera amb la seva impressionant veu de baix i exerceix de gigoló o de pescador clandestí de percebes...

PROGRAMA TIANA NEGRE 2018

I comencem l’any, com no podria ser d’altre manera, recomanant el primer festival de novel·la negre en català del 2018. Disset dies per poder assistir a la sisena edició del TIANA NEGRA.