Lectures 2018

Aquestes han estat les meves lectures al llarg de l'any que està a punt d'acabar. Mai m'ha agradat recomanar només un nombre determinat de llibres, ja que m'és molt complicat quedar-me amb uns i amb uns altres no. És per això que opto per posar-vos la llista de tots els que he llegit i per la ressenya sabreu fins a quin punt em van agradar o deixar de fer-ho.

Que algun d'ells no tingui ressenya no vol dir en cap dels casos que no sigui una molt bona lectura. Té a veure amb coses més mundanes com el temps... que cada cop és més escàs; o que encara està pendent de ser publicada, com és el cas d'"Incognitus", que sortirà com a primera ressenya del 2019

Molt Bon Any a tots!

OJOS DE MUÑECA

Cada vegada m’agrada més la literatura francesa. Aquest últim any han estat tres els autors que he llegit del país veí. Tres estils molt diferents, però amb cert trets comuns: la foscor dels seus personatges, especialment els de Marin Ledun i els d’Ingrid Desjours.

LA SEGONA DONA I ALTRES CRIATURES FERIDES

 

Vaig conèixer a l’Anna Porquet a través d’un compte seu “Margarides arran de mar” que va publicar la, malauradament desapareguda, revista de creació literària ‘Inèdits’. Ja a les hores em va captivar amb la seva prosa senzilla i directe, el seu llenguatge planer i cuidat.

PROMETEU I EL PORTADOR DE LA FLAMA

Vaig llegir aquest llibre amb motiu d'una taula que vaig tenir el plaer i el privilegi de moderar durant el Festival De literatura i cinema negre "Sang Cugat". Cert que quan em va enunciar la temàtica de la taula "Negre més enllà del negre: quan els crims s'endinsen en altres gèneres" em vaig entusiasmar, però quan em van dir que un dels llibres barrejava negre amb ciència-ficció fins a arribar a crear una distòpia em vaig espantar, per dir-ho de manera suau. La ciència-ficció i jo estem bastant discutits. Ah! Però hi havia trampa! Resulta que el llibre també ens parla de mitologia grega, i aquesta és una de les meves grans passions —de fet qualsevol classe de mitologia—, així que vaig deixar els meus prejudicis a banda i em vaig endinsar en les pàgines de «Prometeu i el portador de la flama».

LA REINA DEL PUNK

Reconec que em vaig acostar al llibre amb certa por i certes reticències. Per una banda el punk no és un gènere de música que m'apassioni precisament i per altra els Sex Pistols eren el grup preferit del meu fill. Les dues coses em feien certa por. Temors que han quedat completament aparcats a la que m'he endinsat en les seves planes.

EN SILENCIO

És la primera novel·la que llegeixo de Marin Ledun i crec que no podia haver triat millor. He gaudit i patit la seva lectura a parts iguals. «En silencio» és d'aquells textos que fan mal des de la primera paraula. Abans i tot.

El pròleg, que ve firmat per Sergio Vera el director de la col·lecció, ja ens posa en situació, ens avança el que ens trobarem al llarg de la lectura i ens avisa que serà duríssim, que tocarà os i deixarà cicatriu.

RAPSÒDIA PER A UN MORT

«Rapsòdia per a un mort» és el tercer cas de la inspectora Mina Fuster. Aquesta vegada, Aritzeta treu a la Mina de la seva zona de confort, per una vegada la inspectora dels mossos no serà la investigadora sinó la investigada. Per un cantó veurem que té problemes amb fiscals per un compte a Suïssa —amb grata sorpresa inclosa— i per un altre es veurà involucrada en un torbi succés que tindrà lloc a la ciutat de Tarragona.

AUTOFOBIA

«Autofobia» és un recull de relats o narracions curtes que Juan Ramon Biedma ha escrit al llarg dels anys i que ara ha decidit reunir-los en aquesta antologia.

Al llarg dels disset relats l'autor ens mostrarà la cara més fosca, negra, sòrdida, marginal i monstruosa d'una societat per on transiten uns personatges que ens mostraran la seva pitjor cara: de vegades ens trobarem davant una maldat desmesurada i altres davant una innocència que xocarà frontalment amb la perversió que ens ensenya.

CALIU SOTA LES CENDRES

Si hi ha quelcom que m'agrada de les novel·les de la Dora Muñoz és precisament el caliu, aquest mateix que apareix en el títol d'aquest darrer treball, però en la seva vessant humana, que si desprèn. Tot i que aquesta és una novel·la més procedimental, allunyada de «Massa mares per un fil», la seva primera obra, comparteix amb ella els sentiments i, sobretot, els patiments dels seus personatges. L'autora té la mà trencada en fer-nos veure més enllà del que és obvi en cada personatge, en dibuixar-nos la seva psique de manera magistral, donant-los una profunditat que el lector agraeix.

LA NOCHE SIN MEMORIA

Avui torno a parlar d'un d'aquells llibres que quan arriben a casa passen per davant de totes les lectures pendents que pugui tenir, que fa que frisi per acabar la lectura que tinc entre mans i capbussar-me en ella. «La noche sin memòria» és la quarta novel·la d'en Jordi Ledesma, un dels autors de gènere negre a tenir més en compte. Ledesma creix com a escriptor llibre a llibre i cada cop posa el llistó més alt i cada vegada se supera a si mateix.

HOTEL METROPOLE

Hi ha llibres que arriben a casa i passen, per decret llei, a ser els primers en l'alta muntanya de llibres pendents de ser llegits que tinc, i això és el que va succeir amb l'última novel·la d'en Sebastià Bennasar, «Hotel Metropole».

LA BOSA DE SEDA

Esther Vila ens porta la seva segona novel·la, «La bossa de seda», protagonitzada per les amigues Mercè Juanhuix i l'Elisa Dorca que ja vàrem conèixer a «Els bessons darrere la finestra».

EL JURAMENT

Parlar de la Sílvia Romero i de la seva obra literària és parlar de premis; i amb la seva darrera novel·la, «El Jurament» no podia ser diferent. Aquest cop tenim entre mans el darrer Premi de Narrativa Blai Bellver que ha publicat amb Bromera.

MAGRET I ELS ANARQUISTES

 

Admiradora com sóc de Simenon i seguidora fidel del seu comissari Jules Maigret no podia deixar escapar la novel·la de Francesc Puigpelat, guanyadora del V premi Memorial Agustí Vehí, que és un clar homenatge al personatge de la literatura francesa.

L'HOME QUE LLEGIA MIQUEL STROGOFF

Feia dies que tenia el llibre en el punt de mira, a la llista de les properes adquisicions, però va ser quan vaig llegir l'entrevista que l'hi van fer a Regió 7, i que en Jaume va tenir la gentilesa d'enviar-me-la, quan vaig saber necessita imperiosament llegir-lo. Era el moment de fer-ho. Per una banda el títol em portava irremeiablement a la meva infantesa; va ser precisament l'obra de Verne «Miquel Strogoff, el correu del Zar» el llibre que em va enganxar a la lectura quan tenia entre vuit i nou anys. Per altra banda el titular de l'entrevista deia exactament «No crec que la pèrdua d'un fill se superi mai» , ja us avanço que no.

ET DIRAN QUE ÉS L'ATZAR

Feia molt de temps que una novel·la tan curta, amb prou feines cent cinquanta planes, em feia sentir tant, em removia d'aquesta manera i em deixava un gust tan agredolç en acabar-la.

MÉS QUE RÀBIA

A la seva última novel·la, Emili Bayo ens presenta una obra coral, on trobem fins a onze personatges que ens parlaran en primeríssima persona. Que no us espanti el que acabeu de llegir. Lluny de complicar-nos la vida o de perdre'ns entre tant narrador, sempre sabrem qui parla i que és el que ens està explicant. L'Emili ha tingut la virtut de simplificar el que podria haver sigut en veritable galimaties de veus.

UN DIOS CIEGO

Els que teniu la paciència de llegir-me regularment ja sabeu que l'ordre de les sagues literàries i jo no anem a l'una quasi mai. I aquesta vegada no podia ser l'excepció. «Un dios ciego» —tercera part de la saga policíaca protagonitzada per les ertzaintzes Itziar Elcoro i Arantza Renteria i escrita pel basc Javier Sagastiberri— ve precedida per «El asesino de reinas» i «Perversidad».

ANAÏS SOTA LES VOLTES

Després de tres novel·les de ritme ràpid on l'acció no em donava gaire treva, va arribar a les meves mans l'última novel·la de Maria Vilanova i Vila-Abadal, «Anaïs sota les voltes», per reconciliar-me amb la lectura pausada que et fa gaudir de les paraules (i en cap cas dic que les tres anteriors no les gaudis, ans al contrari).

SANG CUGAT 2018

I arranquem de nou amb els festivals literaris i que millor que fer-ho amb el SANG CUGAT, que tindrà lloc del 27 al 29 de setembre. Marqueu aquestes dades al calendari i no us ho perdeu!!!

LA NOVIA GITANA

Reconec que en llegir a la contra portada del llibre, que un editor holandès la comparava amb Dolores Redondo i Pierre Lamaitre... em va fer una mica enrere. Però com sempre em vaig deixar porta pels meus impulsos més que pel que estava llegint.

NO DIGUIS RES

«No diguis res» és la segona novel·la que Raquel Gámez Serrano publica amb Llibres del Delicte. Sí a «A la seva pell» ens apropava al món dels centres penitenciaris i no ens deixava indiferent amb el relat que ens feia, aquesta vegada, la Raquel, ens porta un thriller psicològic d'alt nivell, en el que ens parlarà de relacions, sensacions i sobretot de sentiments.

PECES D'UN TRENCACLOSQUES

La recomanació d'avui és això una recomanació, no pas una ressenya. El llibre va sortir a la venda a principis de setembre i tot i que per les xarxes ja ho he anat dient, aquí al blog encara no ho havia fet. I crec que ja va sent hora que us presenti la meva "criatura" publicada per Pagès Editors.
 

El cert és que em costa molt parlar d'ell i és que és un llibre molt personal, que em toca molt de prop i on he abocat gran part de les meves vivències sempre novel·lades per l'ocasió.
 

Espero les vostres crítiques, i us demano sinceritat absoluta, ja que és l'única manera d'aprendre dels propis errors.
 

Ah! I per si ús bé de gust demà em podreu trobar a la caseta 36 de la Setmana del llibre en català signant exemplars.

PERMAGEL

Reconec que em vaig acostar aquesta novel·la amb certes reticències, per una banda les excel·lents crítiques que tenia i haver estat finalista del premi BBVA Sant Joan i haver guanyat el Premi Llibreter 2018 i per altra la polèmica amb la que semblava ser la seva primera novel·la, però que segons l'autora no ho era... I si no en tenia prou, quan busco informació sobre el seu títol «Permagel» em trobo que sembla ser són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits. No entenia res, però la curiositat va poder més que tot això i em vaig capbussar en les seves pàgines.

EL REFUGIO DE LOS CANALLAS

Feia temps que tenia pendent la lectura d'aquesta novel·la, per això quan el passat més de juliol es va fer amb el prestigiós premi «Dashiell Hammett», ja no vaig voler retardar més la seva lectura.

POR

Un dels, tants i tants, autors que tinc pendents de llegir algun dia era Stefan Zweig. Vaig decidir-me a començar per «Por» com podia haver escollit qualsevol altre de les obres de l'autor austríac i ara, un cop acabada la lectura, i després d'haver llegit sobre aquesta obra, me n'alegro d'haver-ho fet.

ES VESSA UNA SANG FÀCIL

Manuel de Pedrolo va escriure «Es vessa una sang fàcil» al 1952, però no va veure publicada, per causa de la censura, fins al 1954. Aquest fet va ser constant durant tota la seva carrera. Aquest any PagèsEditors la va reeditar, amb un interessant pròleg de l'Àlex Martí Escriba, amb motiu del centenari de l'escriptor lleidatà i va ser el títol que va donar el tret de sortida a la col·lecció «Lo Marraco Negre.»

PENSA I ACTUA COM UN GAT

Els llibres anomenats "d'autoajuda" mai m'han cridat l'atenció, ans al contrari. I els pocs que he llegit amb vingut a confirmar les meves sospites: serveixen de ben poc, almenys a mi que sóc escèptica per naturalesa amb aquestes coses.

CUBELLES NOIR 2018

I abans de acomiadar-me fins setembre us deixo amb el programa del  III Festival de Novel·la negre del Garraf, Cubelles Noir, que es celebra del  23 al 26 d’Agost a Cubelles. Marqueu aquestes dades al calendari i no us ho perdeu!!!

 Aquí teniu l'excel·lent programa que ens presenten.

Molt bones vacances a tothom!!

EL CALAIX DELS VOLS PERDUTS

Feia temps que tenia pendent llegir a en Jesús M. Tibau, a qui fa anys que segueixo en els seus blocs i amb qui havia participat, i gaudit de valent, amb els seus «jocs literaris».

Quan Pagès va publicar l'accèssit del 28è Premi Literari de Novel·la Breu "Ciutat de Mollerussa", amb aquesta atraient portada ja no vaig tenir excusa per retardar-ho més.

L'ÚLTIM DEFENSA

La primera vegada que vaig tenir constància de l'existència d'aquesta novel·la va ser l'any passat al Festival El Vi Fa Sang; el tema del futbol m'interessa més aviat poc i el cert és l'obra em va passar bastant desapercebuda. Va ser aquest any, quan Pagès decideix incloure-la dins la col·lecció «Lo Marraco negre» i durant el festival El Segre de Negre, on vaig tenir el privilegi de poder parlar amb l'autor durant el dinar, després d'haver-lo escoltat al matí presentant la seva obra, quan decideixo donar-li una oportunitat.

VIDES DE FILFERRO

Després d'haver llegit «El clan de sa Ràpita» i saber que sorgia d'un relat, el darrer, publicat en el recull «Vides de filferro» —guanyador del LII Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra 2016— em vaig fer el ferm propòsit de llegir aquest conjunt de relats. La meva sorpresa i alegria va ser màxima quan durant el festival literari El Segre de Negre, la Monserrat em va dedicar i regalar un exemplar d'aquest, moltes gràcies estimada!

LA PISTA D'UNA MORTA

Reconec que d'entrada el tema del llibre em feia una mica enrere. La novel·la és una fusió dels gèneres negra i ciència-ficció. Mentre que sóc una enamorada del primer, el segon em costà més que m'agradi. Després de sentir parlar a l'autor al festival del Segre de Negre, vaig decidir donar-li una oportunitat. El tema que tractava em semblava força interessant com per deixar els meus prejudicis de banda.

PARADÍS D'OMBRES

«Paradís d'Ombres», el cinquè títol de la col·lecció «lo marraco negre», és la novel·la guanyadora del premi Fiter i Rossell de novel·la, 2017, que atorga el Centre de Belles Arts d'Andorra.

Núria Gras situa la trama a principis d'un mes de novembre al Principat d'Andorra, on l'inspector Frank Moix s'haurà d'enfrontar al primer assassí en sèrie del Principat. Hi ha algú que té ganes de passar comptes amb la justícia —el primer mort és el Batlle Tomàs Baró i les següents víctimes seran persones relacionades amb la batllia— i a més a més farà trontollar un dels baluards més preuats de la societat andorrana: la seguretat del país.

HAN ENTRAT A CASA

«Han entrat a casa» és la guanyadora del 29è Premi Literari de Novel·la Breu "Ciutat de Mollerussa".

Amb una prosa delicada, subtil i molt harmònica, Rosa Pagès, ens relata quelcom tan sòrdid com saber que en plena nit uns estranys han entrat a casa teva. Gent que rondarà pels teus espais més íntims, envaint-los d'una manera bruta.

Despertar-te i sentir sorolls que alteren la teva pau interior, intentar despertar a la teva parella i veure que al teu costat hi ha el seu cos, però que només és exactament això: un cos, ja que la seva ànima és molt lluny de tu.

GOLPES

Reconec que quan vaig veure la portada de la novel·la, el meu primer instint va ser passar d'ella. No m'agrada gens ni mica la boxa i aquells guants en primer pla, aquell títol i saber que estava dividida en dotze rounds..., feia que em fes enrere. Però el bon gust de boca que m'havia deixat "Tres minutos de color" i "No nos dejan serniños" em deia que havia de donar-li una oportunitat a l'últim treball de Pere Cervantes.

Vaig començar a llegir el que comentaven els qui ja l'havien acabat, i la majoria coincidíem a dir que la lectura els havia deixat fora de combat. Saber que estava basada en fets reals i que el protagonista, Alfa, també era real, va acabar per convèncer-me que havia de donar-li una oportunitat. Sort que ho vaig fer.

TIGRES DE CRISTAL

«Tigres de cristal» és, sense cap mena de dubte, la millor novel·la de Toni Hill. I ho dic després d'haver estat seduïda pel seu inspector Salgado i d'haver gaudit amb «Los ángeles de hielo», novel·la amb que ja ens va demostrar que el seu registre anava molt més enllà de les sagues policials. Amb aquest darrer títol fa un salt qualitatiu força important, demostrant-nos que s'ha convertit en una de les veus narratives actuals ha tindre en compte.

EL PRÓXIMO FUNERAL SERÁ EL TUYO

El llibre va arribar a les meves mans de casualitat quan tenia pendent llegir l'última novel·la de l'autora «Nadie ha muerto en la catedral» i en saber que es tractava d'una trilogia protagonitzada per Rebeca Turumbay vaig decidir començar pel principi.

L'autora ens situa l'acció a Cárcar una petita població de poc més de mil habitants situada en el municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro. Es nota que coneix l'indret, ja que l'ambientació i les descripcions són un dels punts forts de la trama. Poder el més fort.

MORT SOTA ZERO

Ludmilla Lacueva ens presenta una història de venjança; de secrets familiars que persegueixen als descendents al llarg dels anys.

UN AMOR

Vaig conèixer a Alejandro Palomas a «Un perro», novel·la en la qual em vaig enamorar de la seva prosa. Venia precedida per «Una madre» que em vaig prometre llegir així que pogués, però l'allau de lectures pendents a fet que anés posposant aquest moment, que desgraciadament encara no arribat. Així que quan va guanyar el Premi Nadal amb «Un amor», vaig decidir que era hora de retrobar-me a la ploma de Palomas i els seus entranyables personatges.

Les tres novel·les estan protagonitzades per la mateixa família, encara que os ben asseguro que es poden llegir independentment una de l'altre sense por a perdre'ns. Altra cosa és que un cop coneguda la peculiar família ens enamorem perdudament d'ella i vulguem saber-ne més.

TE VERE ESTA NOCHE

Quan vaig acabar de llegir «Deudas del frío», segona novel·la de la Susana Rodríguez protagonitzada per l'inspector David Vázquez, em vaig prometre que llegiria el primer títol, «Sin retorno», que a més ja és a casa. La paciència no és el meu fort i en sortir aquesta tercera entrega li va tornar a passar per davant. És cert que els protagonistes són els mateixos, i que l'ideal seria llegir-les en ordre, però no és menys cert que es poden llegir tranquil·lament per separat i no perdre't res important. L'únic és que, com em passa a mi, et quedes amb ganes de conèixer millor a la parella protagonista: en David i la Irene.

EL ENIGMA DEL CAMINO

Quart llibre d'Isidro Garrido que té com a protagonista a Silva, un brigada de la guàrdia civil.

Dividit en trenta-un capítols i fent servir un narrador en tercera persona «El enigma del camino» ens presenta dues trames que corren paral·leles en el temps, només separades per uns quants dies.

La primera d'elles, situada a dinals d'abril, ens endinsa en un assassinat que es comet a Roncesvalles, inici del Camí de Santiago. La segona, que ens transporta a principis de maig del mateix any, ens relata el camí que està fent el Brigada Silva durant els seus dies de vacances. A partir del dia disset de maig, coincidint amb el capítol catorze de la novel·la, les dues trames convergiran en una de sola.

LA CRUELDAD DE ABRIL

«Asumió que estaba atrapada en una viscosa telaraña que se tejia con los hilos del pasado, sin permitirle la ilusión de una escapatòria.»

Vaig conèixer a l'autor, Diego Ameixeiras, el passat més de novembre, dins del festival Vilassar Noir. Des de les hores és la tercera obra seva que llegeixo, i no serà pas l'última. Ameixeiras és un dels millors autors de novel·la negra que hi ha actualment.

Les tres obres que he llegit,« Matarte lentamente», «Conduce rápido» i «La Crueldad de abril» tenen en comú l'ambientació. M'explico, les tres tenen en comú que són històries molt negres, molt fosques, claustrofòbiques, amb uns personatges sòrdids. L'estil directe, ràpid, concís; els capítols curts, són també un denominador comú en els tres títols.

EL SEGRE DE NEGRE

I continuem amb els Festivals Literaris arreu del país. Aquesta vegada ens en tormen cap a les terres de Lleida. El primer cap de setmana del  mes de juny tenim una nova edició de EL SEGRE DE NEGRE

CONTES DE TERROR 2

«I la figura de la bruixa mirant-se’l sense moure un múscul, amb les mans empastifades de terra. Freda com un tros de gel, inexpressiva, hieràtica, mancada del sentiment més elemental.»(Anna Maria Villalonga)

Segona edició dels contes de terror inspirats del II Festival de Literatura de terror Torrebesses Tremola. Quatre contes de por, misteri i terror fruit de la malaltissa ment dels quatre escriptors que són tancats al castell de Torrebesses durant un cap de setmana.

Tenir a les mans un dels llibres de l'editorial Apostroph sempre és un plaer. L'edició no pot ser més acurada i cuidada fins a l'últim detall. Llibres de mida petita, ideals per endur-te'ls a tot arreu. A més aquesta segona edició ens porta una sorpresa inclosa: la possibilitat d'escoltar els relats. A l'inici de cada un hi trobem un codi QR que ens permet escoltar el conte, enregistrar per Enveualta. No és una lectura plana, ans al contrari, és teatralitzada, amb tots els sons que podem imaginar registrats, fent-la encara més atraient. No és la primera vegada que aquesta petita editorial de Lleida ens ofereix la possibilitat d'escoltar els relats dels seus llibres, ja ho varen fer amb «Contes per a les nits de lluna plena» de l'Anna Maria Villalonga.

VIENEN MAL DADAS

«No todo es blanco o nero, no todos somos psicòpates asesinos o hijos de puta codiciosos.Algunas veces los que matan son persones llevades al límite.»

Un dia et recomanen un llibre. El fulleges, comences a llegir, avances poques pàgines i no saps ben bé per què però t'adones que aquell no és el moment de llegir-lo, no estàs entrant en la història. T'insisteixen, que li donis una segona oportunitat, que val la pena. I fas cas. Mesos més tard tornes a obrir el llibre per endinsar-te en les seves pàgines. Quan dos dies més tard tornes a tacar-lo, ara sí, havent arribat al punt final, dones gràcies a qui tant et va insistir i aplaudeixes haver fet cas.

«Vienen mal dadas» no és un llibre fàcil, no és un llibre lleuger. És un llibre dur. Duríssim. I ho és per la realitat que ens mostra, per la crítica social que amaga darrere cada frase, cada paraula.